Nou curs

¡¡Tornem de les vacances!!

S'ha acabat l'estiu, han començat les classes, la rutina i per tant torno a obrir el blog amb més articles i més imatges.

Us desitjo un bon curs

*,,Les cél·lules mare embrionàries,,*

Avui parlarem sobre les cél·lules mare embrionàries.

En primer lloc, posaré la definició:

Són unes cèl·lules sorprenents el destí de les quals encara no s'ha "decidit". Es poden convertir en una gran varietat de cèl·lules per mitjà d'un procés conegut com la "diferenciació".
En les primeres etapes del desenvolupament humà, les cèl·lules mare a l'embrió es "diferencien" en tots els tipus de cèl·lules del cos - cervell, ossos, cor, músculs, pell,....

Tals cèl·lules romanen indiferenciades, però els científics confien que, amb l'estímul bioquímic adequat, assoliran que es transformin en gairebé tots els tipus de cèl·lules que es necessitin per als tractaments de substitució de teixit. En altres paraules, veuen les cèl·lules mare com una possible font inesgotable de “peces de recanvi”.

Els científics estan fascinats davant la possibilitat d'aprofitar l'espectacular força natural d'aquestes cél·lules per curar moltes malalties diferents com per exemple el Parkinson o l'Alzeimer, així com també substituir algún tipus de teixit .

Tot això sembla molt bonic, però quin incovenient hi ha?
Doncs que al fer el procés d'extracció de les cél·lules mare i obtenir-les es destrueix l'embrió.

Si el que es pretén és guarir malalties hereditàries, aquest tipus de clonació —a part de resultar moralment repugnant a moltes persones— pot ser inútil. L'Acadèmia Nacional de Ciències afirma en el seu resum sobre el problema del rebuig immunològic: “Perquè les cèl·lules trasplantades puguin utilitzar-se en la medicina regenerativa, primer cal descobrir la forma que el cos no les rebutgi. Aquest és un dels majors reptes que s'afronten en aquest camp de la investigació”.

L'informe "Stem Cells and the Future of Regenerative Medicine" indica: “Si no s'entén bé el nivell de coneixements arribats en aquest camp, pot tenir-se la falsa impressió que l'aplicació clínica generalitzada de les noves teràpies és una realitat imminent.

Com hem vist, no només comporta el risc de que el cos les rebutgi, sinò de que a més a mes, el fet d'obtenir-les provoca un abort. Jo, estic en contra d'aquest mètode. Avui día, la ciència avança tant, que existeixen altres solucions alternatives abans que recòrrer a les cél·lules mare, com per exemple alguns fàrmacs.
Aquest debat sobre les cèl·lules mare ha dut a científics i a no científics per igual a plantejar-se qüestions profundes relacionades amb el tema.

*La imformació sha extret en part de wiquipèdia i també és pròpia. Les fotos pertanyen a les seguents webs:

-http://www.ecojoven.com/uno/05/celulasm.html

-www.madrimasd.org/.../celulasmadre/ecojoven.htm

_: La sequera:_

_:La Sequera:_

Qué está passant avui dia? Aquests últims mesos difícilment fan el telenotícies sense ensenyar algún pantà, embassament o riu amb poca aigua.
Qué és la sequera? Segons Viquipèdia ens ho defineixa així: absència de precipitacions en un determinat territori per un considerable interval de temps (mesos, anys...).
Qué fa la sequera? La sequera provoca la mort de part de la flora del lloc, afavorint la desertització
Cuán va començar a aparèixer ? Encara que aquest tema s'ha fet més popular aquests darrers anys, la sequera va començar en realitat a finals del segle XX com van dir certs científics i que seria causada pel canvi climàtic.

En realitat, és un fenómen que ens te que fer pensar, reflexionar i actuar JA perquè la NOSTRA Terra pugui emmagatzemar reserves d'aigua per un futur.
Com fer-ho?

ESTALVIA AIGUA : Dutxa't en comptes de banyar-te, tanca l'aixeta quan et respallis les dents i no l'obris mai del tot, aprofita les rentadores ficant-les plenes, rega les plantes a hores que no piqui el sol per evitar la evaporació d'aigua, tanca bé les aixetes perquè no gotegin...

i RECORDA: L'aigua és necessària per viure, i si no la cuidem i vigilem, què creus que pot passar?

¡ Comencem amb els sentits !

¿Quins són els sentits? Segur que si li preguntes això a un nen de primària et respondrà: vista, oïda, tacte, olfacte i gust. Però en realitat, no nomès intervenen els receptors externs, sinò que tambè els interns o internoreceptors, que estan localitzats a l'interior del nostre organisme.

I quins són els receptors sensorials?

Tal com ens explica el llibre de biologia i geologia de 3r d'ESO de l'editorial Santillana, els receptors sensorials són estructures formades per cèl·lules nervioses, especialitzades a captar estímuls i a transformar-los en impulsos nerviosos.

Podem distingir cinc tipus de receptors sensorials:

- Quimioreceptors: sensibles a substàncies químiques

- Mecanoreceptors: sensibles a estímuls mecànics

- Fotoreceptors: sensibles a la llum

- Termoreceptors: sensibles a les variacions de temperatura

- Nociceptors: sensibles a pressions intenses, responsables així del dolor.

Espero que hagueu repasat auqests coneixements i us puguin fer falta per un futur.

¡Fins aviat!

* la foto s'ha tret de : www.clic.xtec.net

Atentament: ,,Cristina_*

Welcome :D

¡¡Benvinguts al meu bloc de biologia!!

Aquí hi exposaré textos, imatges i tot allò relacionat amb el fascinant món de les ciènces de la naturalesa. Espero que us agradi xafardejar aquest racó i que pogueu descobrir, o sinò repasar, conceptes que us cridin l'aten
ció sobre el meravellós univers de la biologia.

*__Gràcies i endavant__*